Historia tangible
La Colombina i l'Arlequí
Les talles de fusta representen dos personatges clàssics de la Commedia dell’Arte: la Colombina i l’Arlequí. Tot i que alguns hi volen veure una al·lusió a La Divina Comèdia, cal recordar que la lluna no apareix amb aquest sentit romàntic a l’obra de Dante. És fruit d’interpretacions posteriors, que van barrejar la simbologia del firmament amb l’imaginari teatral i amorós.
La figura femenina, asseguda a la lluna, és Colombina. La seva posició elevada la transforma en musa lluminosa i en somni inabastable, metàfora de l’amor idealitzat que s’escapa de les mans. El seu rostre serè i eteri evoca la bellesa discreta però plena de misteri, pròpia de les al·legories romàntiques.
Al seu davant, dret i amb l’instrument entre les mans, hi ha l’Arlequí. No és el bufó rialler dels escenaris, sinó l’enamorat apassionat que canta a la lluna i a la seva estimada. La talla el mostra com la veu terrenal que s’eleva cap al cel, en un diàleg silenciós entre la passió humana i la llum inassolible de Colombina.
Can Xisquet
